SALA
GASPAR

Sala Gaspar va ser fundada el 1909 per Joan Gaspar i Xalabarder com a botiga de marcs i llunes. Molt aviat va començar a exposar l'obra dels seus amics artistes, la generació de pintors modernistes catalans, Meifrén, Casas o Nonell. Finalitzada la guerra civil espanyola, el seu fill Miquel Gaspar Paronella prendria les regnes del negoci amb el seu cosí Joan Gaspar. A partir de 1944, la botiga va patir una profunda remodelació, ampliant la sala d'exposicions i relegant el negoci de marcs a un segon terme.

La dècada dels 50 va suposar el punt d'inflexió en la història de la galeria. Durant aquests anys, es va exposar per primera vegada a Antoni Clavé, en la que seria la primera exposició d'una llarguíssima amistat i carrera conjunta. També va ser als 50 quan "els Gaspars" van conèixer a Pablo Picasso, del qui organitzarien la primera exposició a Espanya després de la guerra civil, el 1955. A partir d'aquesta exposició es van succeir moltes més amb l'artista, sent la de 1960 la més rellevant, per la qualitat, quantitat i importància de les obres exposades. I, finalment, també s'incorporaria al projecte, Joan Miró, amb qui seguirien col · laborant fins a la seva mort.

La col·laboració amb Picasso, Miró i Clavé, va suposar un salt de qualitat per a la galeria que va permetre atreure als artistes més influents del moment i de les generacions futures, així, a les sales d'exposició de la Gaspar van penjar, entre molts d'altres, obres de: Braque, Chagall, Calder, Dalí, Pollock, De Kooning, el grup El Paso, Tàpies, Chillida, Dubuffet, Sam Francis, Warhol, Oldenburg, Lindstrom, Mitoraj, Flavin, Long o Merz.

D'altra banda, la Sala Gaspar sempre va mantenir una política activa de suport a l'art contemporani espanyol i català, la galeria va treballar amb artistes com: Alfaro, Villèlia, Gudiol, Vilacasas, Claret, Hernández Pijoan, Tharrats, Viladecans, Bartolozzi, Arranz Bravo, Uclés, Lamazares o Brinkmann .

Després de la mort de Miquel Gaspar el 1989, la galeria va tancar les seves portes el 1996 després de gairebé cent anys de dedicació a l'art contemporani. No obstant això, la saga Gaspar no es va acabar amb el tancament de la galeria, diversos membres de la família van seguir lligats al món de l'art en diversos projectes. Fins que el 2013, Ana Gaspar i Moishan Gaspar, néta i besnét del fundador respectivament, decideixen reobrir la galeria en un nou espai situat al centre de Barcelona, ​​mantenint l'esperit de l'antiga galeria i adaptant el model als temps actuals.

ARXIU FOTOGRÀFIC

arxiu d’exposicions